Històries de la mà esquerra

By Jesús Moncada

45 ratings - 3.98* vote

Històries de la mà esquerra és un recull de breus narracions la majoria de les quals giren entorn d'una mateixa constant: recuperar mitjançant la paraula escrita els records d'infantesa i joventut de l´autor, una manera de viure i de fer d'una zona concreta de Catalunya: la franja catalana d'Aragó. Però també hi apareixen històries disperses, urbanes, desvinculades de la t Històries de la mà esquerra és un recull de breus narracions la majoria de les quals

... more

Book details

Paperback, 166 pages
1981 by La magrana
Original Title
Històries de la mà esquerra
ISBN
8474100763 (ISBN13: 9788474100761)
Edition Language
Catalan; Valencian

Community Reviews

Pau Monfort

Un dels meus llibres preferits.

Txe Polon

Heterogeni recull de relats pel que fa a la temàtica, ja que s'hi combinen contes que s'inscriuen de ple en el món de Moncada que coneixem per obres posteriores com El cafè de la granota o Camí de sirga, amb d'altres que se'n desvinculen i situen les seves històries en d'altres indrets i ambients. Desconec si l'ordre en què es presenten els contes és cronològic, però sí que sembla veure-s'hi certa evolució literària, com un escriptor que va madurant el seu estil, ja que em sembla evident que els relats més aconseguits són els darrers. Em quedo especialment amb els següents aspectes:
- Els parroquians intrigats per què serà això d'una "buat" i que fan plans idealistes de futur que els allunyarien de la seva rutina ("Strip-tease").
- El personatge de l'esmolet de "La lluna, la pruna", d'una candidesa colpidora.
- La carta al president escrita pel forner-dramaturg ("La sirena del Baix Cinca").
- La punteria de Joe Galàxia.
- El "Debat d'urgència" de les estàtues de sants, potser el millor de tots els relats inclosos.
- La història del cap del marquès d' "Història dels dies senars", absolutament hilarant entre jacobins i girondins.
- Hèctor, el carter corrector ortogràfic, excel·lent exemple del to sorneguer que caracteritza Moncada.
- Les mans de l'oncle Jordi, vehicle de viatge en el temps de la memòria en el magnífic relat que tanca el recull.

jmbadia

Les primeres narracions encara no es veuen prou madures però conforme va avançant el llibre apareix el Moncada de "Camí de Sirga". El conte de com les figures d'una esglesia discuteixen sobre si fer-se d'esquerres o no per evitar la ràtzia de l'endemà de proclamar-se la 2a Republica és el MONCADA més sorneguer i divertit. Una festa.

Roser Bosch

Excel.lent. Un gran descobriment. Surrealisme i realisme màgic a l'estil de Calders, amb un estil directe i xocant.

Lluís Gallart

Moncada pur. Contes plens d'ironia com ningú més sabria escriure

Artur Garcia

Jesús Moncada començava a lluir el seu magisteri. Ja hi troaberem narracions antològiques.

Topics